12 de diciembre de 2010

Mercat Vell

Nous llocs, vells problemes. Sembla que hi ha gent que encara pensa que els discapacitats son uns privilegiats per poder aparacar sempre al costat de la porta. Aparcar a una plaça de discapacitats per a un discapacitat no es un privilegi, es una maledicció. Que mes voldríen que poder aparcar a 50 metres i anar a peu com la resta. Si us plau, RESPECTEU LES PLACES DE APARCAMENT PER A DISCAPACITATS, VOSALTRES NO LES NECESITEU; ELLS SI.

2 comentarios:

RAMON R. dijo...

sols falta que ara ens considerin uns privilegiats , pero ¿ DE QUE? de tenir que caminar amb ajuda?? de tenir que utilitzar cadires que algú ha d'empenyer? no poder aguantarse dret? necessitar ajudes i eliminació de barreres? JO PARTICULARMENT PREFERIRÍA PODER ANAR CORRENTS A TOT AREU AMB BONES CAMES I SENSE CAP TIPUS DE REDUCCIÓ A LA MEVA MOBILITAT.
¡¡¡¡LLASTIMA QUE NO POGUEM INTERCANVIAR DURANT UNS DIES LA NOSTRA SITUACIÓ PER LA DELS INCÍVICS ¡¡¡¡¡POTSER AIXÍ HO ENTENDRÍEN

lluis R. dijo...

es lo de siempre TOTAL IMPUNIDAD PARA EL INFRACTOR Y MAS PROBLEMAS PARA EL DISCAPACITADO
¿quien permite la impunidad? ¿quien la tolera?
entiendo yo que el personasl uniformado y dotado de la autoridad de denuncia es la que ha de hacer cumplir la normativa, ¿porque no lo hace? ¿desidia? ¿pereza? ¿porque era domingo? el rato que estuve esperando a que viniera la policía acabó con mi paciencia y al final no aparecieron , mi tiempo tambien vale o no?